PSM-Entesa Nacionalista d'Inca

Article publicat avui al diari Última Hora per Antoni Alorda, de can Marrai, diputat del BLOC al Parlament de les Illes balears i membre de l'executiva del PSM-Entesa Nacionalista d'Inca.

Els primers cent dies de govern han apuntat maneres, objectius i prioritats distintes, com era d'esperar. Tanmateix, en matèria territorial encara hi ha un excés de continuïtat, amb un desgraciat i enorme punt negre, la claudicació de Son Espases.

Certament, hi ha iniciatives que cal que tenguin un debat ample, obert i plural, com és ara codificar la normativa urbanística o rectificar la filosofia dels instruments territorials. O afrontar reconversions. D'altres mesures just consistiran en denegar autoritzacions que sabem del cert que la dreta hagués atorgat. En aquest sentit, frustrar la urbanització de Son Real ha estat un magnífic precedent. Com són esperançadores les revisions del parc de les vies o de la façana marítima.

Però no basta, també cal escometre mesures immediates per evitar situacions irreversibles. Potser en algun cas no hi serem a temps (n'hi ha de ben blindades), però ni l'argument detramitacions avançades, amb el risc conseqüent d'indemnitzacions, ni la magror de recursos, ni tan sols posicionaments previs, pot justificar que s'assumeixin projectes desenvolupistes en el litoral quan fa vint anys que parlam de reconvertir i esponjar.

Conec prou bé les resistències per afrontar aquestes mesures i fins a quin punt s'intenta establir que, amb la normativa vigent, ja estam arreglats (ben arreglats, precisaria jo), o les maniobres per fermar una llei del sòl amb el missatge de llei conclusiva, com a llei de punt final i de no-en-parlem-pus. Però també sé que el model territorial és un cleavage per excel"lència en la política mallorquina i que alguns partits n'han fet una part decisiva de la seva raó de ser.

El cas ominós de Son Espases ha introduït una pregunta incisiva: "I si no, què fareu?" I a mi em ve al cap mon pare enfilat dalt d'un cimal cantant la tonada de l'exsecallar, tan d'aquest temps: "quan s'arbre no vol sa fulla / ella tota sola cau"; només que, en aquest cas, darrera la fulla, perilla que també caigui la soca. Weber defensa que l'ètica de la responsabilitat té paràmetres distints que l'ètica de les conviccions... però bé que hi deu haver un punt que conflueixen.