PSM-Entesa Nacionalista d'Inca

Pere Rotger, Batle d'Inca, President del Parlament i del PP-Mallorca, era gerent de l'Institut Balear de Desenvolupament Industrial (reparem-hi, de desenvolupament industrial) quan va fixar Maria de la Pau Segura (nom de guerre Mapau). D'això fa nou anys i el judici penal arran d'aquesta contractació encara segueix.

Curiosament, una setmana abans de publicar-se la convocatòria de la plaça, havia arribat a l'IDI el currículum de Mapau. El fax s'havia enviat des de la Presidència del Govern. Curiosament, les bases de selecció s'avingueren com un guant als mèrits curriculars de la Sra. Segura, inclosa l'exigència de coneixements de rus. De rus! Potser ja hi havia previst visitar Rasputín? Fos com fos, aquest requisit va tombar els altres 5 aspirants. Tanmateix, la Sra. Segura mai no hi va fer res a l'IDI, sense que al gerent li preocupés gens ni mica... ell tampoc no hi feia res. Rotger cobrava de l'IDI un bon sobresou (8 milions de pessetes l'any) per fer de batle, Mapau per fer altres feines. Ara hi és en Rafa Torres, amb una productivitat semblant.

Idò bé, un document del tribunal seleccionador (del qual Rotger n'era membre) diu que va entrevistar Mapau un dia que justament està ben acreditat que ella trullava per les Amèriques. A més del do de llengües, té el do de la ubicuïtat? El jutge en té dubtes i, per això, els que firmen el document, dos funcionaris i una directora general, són jutjats per falsedat documental i prevaricació.

Hem trobat uns camells a peu de carrer. Però, i el traficant? Per què uns funcionaris s'inventen una entrevista? És que han perdut el cap? Mentrestant, els generals contemplen, impassibles, com cauen els soldats. Bé, com a mínim els hi envien el coronel Perera, de misser... Però no siguem injustos, potser els veritables responsables estan una mica mal-a-pler (sobretot per l'angúnia de què qualcú parli de demés).

Els vots particulars del Tribunal Superior de Justícia apuntaren clarament com i perquè s'havia ordit la trama del cas Formentera, però la versió oficial pot concloure que uns funcionaris s'inventaren una entrevista per entretenir-se o per cobrar unes dietes. Ni els informes dels Segura, ni l'organigrama de puny i lletra de Jaume Matas, ni els miraculosos empadronaments a Formentera, hi tendran res a veure. Quantes casualitats. Quanta covardia. Quanta misèria.

Ens mereixem aquests dirigents?