Les falanges del PP
psminca | 06 Febrer, 2007 17:47Article publicat avui al diari Última Hora per Antoni Alorda, de can Marrai, diputat inquer i portaveu del PSM al Consell de Mallorca.
La corrupció s'ha erigit en protagonista absoluta de la política mallorquina, amb ressò arreu d'Europa. Els casos, majoritàriament associats a l'urbanisme a la carta, es multipliquen, i ja han provocat la dimissió de tres batles en pocs mesos, tots tres del PP.
Tots els mitjans de comunicació, amb més o menys espai, amb menys o més èmfasi, en fan el seguiment. Però els afins al PP ho emboliquen en una mena de macroconspiració (etarra-islamista? Judico-policial-periodística? roja-anarco? judeo-masònica?) i s'entesten en demostrar que de corruptes ho som tots i, sobretot, sobretot... l'oposició!
El to agressiu i sense complexes que va popularitzar Aznar, l'estil d'Urdaci de l'11-M o les invectives de Jiménez Los Santos, han arribat per aquí. Un estil de militància pamfletària, sense escrúpols, amb menyspreu pel rigor i la veracitat, ordint campanyes d'intoxicació i persecució ad personam, transgredint fins a límits mai vistos el tradicional respecte entre mitjans.
Els propers mesos la dreta estrenyerà els perns mediàtics amb l'aliança de poderosos interessos econòmics (en especial els immobilistes i els immobiliaris), i nodrirà de recursos públics les campanyes dels candidats. Algú pot pensar que no és res nou, i, tanmateix, sí han canviat coses. En primer lloc, les quanties i les maneres, però també el rol d'alguns mitjans com avantguarda de l'espanyolisme intransigent, impulsant les actituds més retrògrades del PP, i, en especial, els atacs a tota iniciativa que defensi les senyes d'identitat del país, fins a la satanització miserable de persones i institucions, inclosos canonges, priors i ONG de Drets Humans.
N'hi ha que han arribat a argumentar que, per no oferir carnassa als qui fan la feina bruta al PP (també contra els socis oficialment estimats), convé silenciar discrepàncies polítiques, i fins i tot afers de corrupció. Però el control i la crítica a l'acció (i les omissions) dels governants són consubstancials a la democràcia, irrenunciables. Cap càrrec públic no pot ésser de mel-i-sucre. No en faltaria d'altra.
Categoria: General. Comentaris: (0). Retroenllaços:(2). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »