Guerra a Inca
psminca | 11 Gener, 2007 14:23Article de Llorenç Capellà publicat avui a Diari de Balears.
Er Arfonzo
El PSIB porta temps endormiscat. I quan, de sobte, es desvetlla, a la primera passa que dóna fica el peu a la galleda. Demà hi ha acte important a Inca amb la proclamació de Francina Armengol com a candidata socialista a la presidència del Consell de Mallorca. Armengol és allò que diem una persona nostrada. Crec recordar que abans d'adquirir notorietat en el PSIB, havia canalitzat les seves inquietuds en pro del país a través de l'OCB. I el seu pare, l'apotecari i novel·lista Jaume Armengol, va militar en el PSM abans de fer-ho en el PSOE. Vull dir que Francina és un dels escassos rèdits dels quals disposa el PSIB entre el catalanisme d'esquerres. Doncs, mireu per on, el míting de demà serà presidit per Alfonso Guerra, àlies er Arfonzo, un demagog pintoresc que basa la seva resurrecció política en la defensa de l'espanyolisme més ranci. Des del carrer Miracle podran justificar la seva vinguda tot adduint que és a dalt de tot, cosa que és certa. Presideix la comissió constitucional del Congrés dels Diputats i la Fundació Pablo Iglesias, de manera que torna a disposar de poder suficient com per fer que un avió militar el traslladi a Sevilla si toreja Curro Romero. Però tot això, essent molt, és ben poca cosa per a justificar la seva presència a Inca. Sobretot si tenim en compte que er Arfonzo és home que esmerça la seva energia a combatre les aspiracions sobiranistes de la nostra gent. Fins i tot s'atreveix a fer-ne befa. Ell va ésser qui va cepillarse la reforma de l'estatut de Catalunya, i qui va fer costat a conservadors i socialistes en l'aprovació d'una minireforma estatutària per a les Illes Balears, que consagra la discriminació de la llengua catalana respecte a la castellana. Loquaç de mena, er Arfonzo ha esdevingut portaveu d'un dogmatisme que mai (si més no, fins ara) havia compartit Francina Armengol. Los nacionalismos son rancios y los socialistas no somos nacionalistas, són dues de les seves perles més repetides darrerament, dites amb la intenció de presentar l'espanyolisme com a garantia de la modernitat, del progressisme, de la fraternitat universal i coses d'aquest estil. I, naturalment, són una boutade més grossa que un pa de pagès. Si els socialistes espanyols no volen ésser nacionalistes, convé que facin desaparèixer la e d'Espanya de les seves sigles. I posats a fer neteja, també poden prescindir de l'altra vocal, la o d'obrer, perquè, d'ençà de la transició, l'únic obrer que veuen, de tant en tant, per Ferraz, és el cobrador de l'electricitat. Deixem-ho estar. Què farà, demà, Francina, asseguda a la tribuna d'oradors, entre er Arfonzo i Don Curro, que és el nostre Xisco de tota la vida? Poca planta, és clar. I ho dic amb paraules suaus. La vinguda d'er Arfonzo, permet diverses lectures. Primera i principal: que el PSIB pren els mallorquins per beneits. Segona: que les campanyes electorals del PSOE es dissenyen des de Madrid, i atès que er Arfonzo ens acaba de prendre el pèl (ni dret tenim, en el nou estatut, d'exigir que l'Administració ens atengui en la nostra llengua), ningú millor que ell per a demanar-nos que votem socialista. Tercera: que el PSIB actual -tot i que no s'ha produït cap moviment significatiu a les altures-, no té res a veure amb el de fa quatre anys. Possiblement, la vinguda d'er Arfonzo, és la suma de totes aquestes lectures. Se'ns dirà que unes eleccions no les guanya el partit amb propostes més coherents, sinó el que suma més vots. I er Arfonzo pot aportar, al PSIB, part del vot immigrant, sobretot els d'aquells que s'han guanyat el qualificatiu de forasters i no tenen cap voluntat de deixar d'ésser-ho. Això és cert. Però, en tindrà prou amb aquest vot? Er Arfonzo no és, precisament, la imatge de la integració. Com pot caure, entre l'electorat mallorquí, la presència a Inca d'un home que ens tracta, als catalanoparlants, amb un menyspreu que frega la xenofòbia? En fi...! Sembla que el PSIB ha triat a cara o creu la imatge electoral que vol donar d'ara endavant, i ha guanyat la més oposada a la que va assumir fa quatre anys. Er Arfonzo en serà la icona, del nou projecte. Què hi podem fer? Avisar i prou. Xisco Antich sembla esperançat. Aleshores...? Res. Del seu pa en farà sopes.
Categoria: General. Comentaris: (12). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »